La meva experiència amb la Roser.
Desprès
d’un any i mig acompanyant la Roser he descobert que els meus
dubtes inicials sobre com tractar-la, que faríem plegats, on aniríem
quan ens trobéssim no tenien fonament. Ella es una persona que ho ha
passat molt malament durant molts anys per causa d’una malaltia
però que, un cop superada fa front a la vida amb un optimisme i
energia que no pots deixar d’admirar. La Roser es vital, i té
moltes ganes d’aprofitar el temps. Fins i tot quan estava malalta
va ser Presidenta de la Lliga Reumatològica Catalana un parell
d’anys. Es fàcil pensar que de gran t’agradaria ser com ella.
Fins
ara han estat divuit mesos de relació entre dues persones que es
donen suport mútuament on la línia persona gran – voluntari s’ha
anat esvaint per deixar pas a una comprensió mútua on tots dos ens
trobem a gust. Han estat dies de passejos, converses, “risas”,
berenars i.. si, també balls!
Carles V.
